domingo, 10 de junio de 2012

Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a què jo aprengui?


Aquesta qüestió que es planteja en aquest apartat em sembla molt interessant, ja que ens fa reflexionar sobre fets que sovint no ens aturam a pensar però que no obstant, són molt importants per anar progressant dia a dia dins la nostra professió.
Des de el meu punt de vista i la meva experiència en la vida em porten a la creença que gran part de la base de qualsevol aprenentatge és l’observació i la participació activa amb allò que estem investigant o que pretenem millorant. A més a més, aquesta participació i aquesta observació, han d’anar acompanyats d’uns coneixements previs que ens permetin qüestionar i reflexionar tot allò que estem observant, i d’una posterior avaluació que també ens ajudi a qüestionar tot el que està passant i a dur a terme les modificacions necessàries. Aquest pens que és un puntal fonamental per a dur a terme una bona tasca educativa i no quedar-se estancat en el temps, sinó anar millorant dia a dia i per tant afavorir el creixement dels infants.
Un altra fet fonamental per a que la mestra pugui aprendre és la motivació i l’interès per allò que es fa, ja que sinó molt difícilment es duran a terme les accions esmentades anteriorment. La il·lusió i motivació per allò que es fa és la és la base de tot, ja que si aquesta existeix sempre tendrem la curiositat de aprendre més, de investigar allò que no sabem i de superar-nos i dedicar-hi al tema en qüestió tantes hores com siguin necessàries.
El clima de treball tant amb els altres professionals com amb les famílies i els infants és també fonamental, ja que aquest influirà notable i inevitablement en el nostre dia a dia a l’aula i en la nostra dedicació cap a la professió
En aquestes línies anteriors m’he dedicat a parlar del que pens que  necessita un mestre o una mestra per aprendre i avançar, però pens que és exactament el que mateix que necessitam nosaltres com alumnes per a també anar progressant. Únicament que nosaltres no gaudim de tantes possibilitats d’aprendre a través de l’acció, ja que l’oportunitat que tenim d’estar en contacte amb els infants, famílies i companys de feina es redueixen en el nostre curt però intens període de pràctiques. Per tant, l’únic canvi que pot existir entre nosaltres, o jo en aquest cas, i un professional ja amb titulació és que jo en aquest cas m’he de basar més amb la fonamentació teòrica i tens menys possibilitats de reafirmar o qüestionar allò que vaig llegint mentre els professionals immersos dins el món laboral ho poden tocar ja amb les seves pròpies mans.